jueves, 27 de agosto de 2009

EL GRAN DIA

Venid hermanas. El gran día ha llegado. Bailemos.
Ha sido arduo el viaje, largo y penoso el trayecto. El nuevo mundo nos espera. Se acabaron las turbulencias impuestas y los filtros establecidos por el sistema.El destino ya es nuestro, unamos las voces en un canto burbujeante hasta disolvernos. Juntas y sin miedo descenderemos en suave remolino hacia la libertad.


viernes, 21 de agosto de 2009

LA ESPERADA VISITA 11-8-09

El triunfo de la muerte Brueghel

Hi ha records que son part de la nostra pell. Creixen amb nosaltres i sobreviuen als forats de la memoria.Molts tenen la teva olor, la de quan de petits ens traduïes els sorolls de la nit, i feies la nostra por de nens innòcua i fonedissa. Ens has deixat forces empremtes, petits secrets per desfer nusos.Hem observat, però no sempre hem sabut fer nostre, la teva manera d´entendre les persones. Enemiga de les baralles i dels crits, ens has ensenyat la importancia d´escoltar, de saber posar-se en el lloc de l´altre. S´ha de passar pàgina, ens deies sovint quan alguna cosa no sortia bé. Pero les pàgines a nosaltres de vegades s´enganxen als dits i pesen tonelades. Aquesta pàgina, la de la teva absencia, serà dificil de girar.
Presonera d´una malatía llarga i cruel, l´has asumida amb elegancia, amb una dignitat i generositat admirables. Sempre els demés abans que tú. Sempre una frase per els altres: ja heu dinat? preguntaves a les noies que et cuidaven.Gracies ha sigut la paraula que més has dit quan ja t´en quedaven ben poques. Gracies sempre, gracies a tots el que miraven de fer-te la vida mes fàcil.No et mereixies aquests darrers anys. No senyor. Ningú menys que tú. I s´ens ha fet duríssim veure que no podiem fer res mes per ajudar-te, per alleugerar aquell patiment abominable. Ara per fi has deixat de patir i això ens fa contents, encara que ara estem tan tristos que no s´ens noti. Ningú mor del tot si té algú que el recordi, vull pensar. Vius i viuràs en nosaltres doncs, en el record de tot alló que et feia tan especial, que et donava una magnitut humana dificil de trobar. Es un adeu relatiu, mama. Ens seguirem trobant allà on perviuen els petits tresors que guardem dins els plecs de la memoria.

sábado, 8 de agosto de 2009

SE MUERE, NO SE MUERE

Como el péndulo de un lento reloj macabro, los médicos dan el parte: se muere, no se muere, se muere, no se muere. Cada día uno distinto. Adiós mamá, por fin te vas al otro lado del espejo. Hola mamá, ¿todavía sigues aquí encallada, atascada entre las sábanas? Se deshoja la cruel margarita de hojas infinitas, que se reproducen incansables, amplificando la podedumbre moral de una sociedad que te abandona en el peor de los infiernos. Ante todo la vida, la vida de un moribundo, preservémosla. Muertes de guerra y de hambre sí, pero muerte al que la desea nunca.
Destellos de luz y cordura en alguna bata blanca: le retiraremos todo, el antibiótico para la neumonía y el diurético, en el suero sólo morfina y calmantes. Pero el cuerpo es fuerte y los latidos del corazón puntuales. Cuesta mucho morir, cuesta tanto...
A veces delira ¿delira? siempre con los ojos cerrados: mamá ¿falta mucho? le dice mi madre a la suya, al recuerdo que tiene de ella, que la ha acompañado siempre, desde que murió cuando ella tenía doce años. La esencia de mi abuela, así nos gusta pensarlo, permanece al pie de su cama acompañándola. Ayúdame a morir, mamá, le dice con voz de niña a la abuela sorda.
Lo cierto es que a ocho de agosto de 2009, mi madre se muere y no se muere, se muere y no se muere, todo el tiempo, y todas las veces que siguen cabiendo en su cuerpecito desinflado.

miércoles, 5 de agosto de 2009

Publicidad.

Me ha llegado este vídeo de Amnistía Internacional. Es simple, muy redondo, ideado por buenos publicistas para reblandecer consciencias. Antes de que el inevitable escepticismo atravesara el conato de lagrimita y borrara mi sonrisa bobalicona, por una milésima de segundo hasta he llegado a pensar que podía ser cierto.
Pero sólo es publicidad...



La frase final, para los que no os aclarais con
el inglés es: tu firma es más poderosa de lo que crees